Mar d’Aramall, a bord de l'Estrella, 29/X/18XX

Sé que estàs sota pressió, i, per tant, puc passar que em culpis de la teva mania de no pensar les coses abans de
fer-les. Malgrat tot, el que no puc disculpar és que em parlis amb aquesta llibertat del postre que et vas cruspir
mentre jo estic envoltat d’aigua i sense previsió de tornar a posar un peu a terra i menjar un àpat digne fins d’aquí
a, anant bé, un mes i mig. Això teu és una crueltat.

Però vaja, ja tinc un altre al·licient per tornar. Tampoc és que me'n faltin, i, de fet, començo a pensar sovint en
què faré i en com estaran les coses quan torni: seguirà havent-hi aquella crema de xocolata a la carta del
Norport? Hauran acabat d’una vegada les obres del passeig? I, el que és més difícil, tindràs enllestit el sumari de
la tesi? Qui sap!

Sent sincer, per molt complicat que et sembli, confio que ho tindràs aviat. Més que res perquè ets insuportable i
sempre ho acabes resolent tot a temps, per molt que et queixis pel camí. Recorda els exàmens que has fet des que
ens coneixem. Fas bastanta ràbia.

Pel que fa a mi... de moment va tot bé, tot i que l'Estrella és més caòtica que el Reial. És més gran, també: la
tripulació consta de 230 homes i té 35 canons repartits entre dues cobertes. És una nau sorprenentment ràpida,
està pensada per a fer tasques de reconeixement. En general, es nota que l’han construït fa pocs anys, va molt
més fina que el Reial. Per ara, ens hem entès amb el capità. N’havia sentit a parlar en alguna altra ocasió, és un
veterà del ‘82… em queda lluny, això, però se li nota l’experiència, i la presència. Em fa l’efecte que els altres
oficials són del mateix parer.

I diria que això no t'ho vaig comentar, però m'he retrobat amb un… crec que en puc dir amic, a aquestes alçades,
de quan vaig començar a navegar. Aquí ha estat assignat com a segon oficial. Sort que hi és ell, perquè els altres
segueixen sent força distants amb mi. No és que em tregui el son, i tampoc els culpo, però no demano que ens
expliquem la vida, simplement que recordin que, si una tripulació no està unida, podem prendre mal.

Però ja n’hi ha prou, d’això. No crec que aquest sigui el millor lloc per parlar dels meus companys, o sigui que
passaré a altres coses. Si hi ha res que hagi de comentar-te, ja ho faré quan ens veiem (encara no sé quan serà,
malauradament). Fa gairebé una setmana vam deixar enrere el port de Festa, a Aramall. No sé si els teus estudis
t’hi han dut mai, però és un lloc curiós: cada cop que l’he visitat m’ha semblat que el record que en tenia era
erroni. No sé per què, sempre subestimo aquesta ciutat… Tot i que té coses bones (per començar, els millors
cartògrafs a aquesta banda de l’oceà), primer em fa molta mandra aturar-m’hi. En canvi, quan en marxo,
desitjaria poder-m’hi quedar més temps. En aquesta època de l'any, hi ha una hora a la tarda que els edificis,
socarrimats pel sol, sembla que brillin amb llum pròpia.

De fet, crec que podria viure allà. Em vaig fixar en una caseta que es ven, de color teula amb porticons verdosos,
prop del port, i he tingut algunes idees… Seria un bon lloc on retirar-me quan això del mar ja no sigui per a mi,
amb una cuina en condicions i un petit jardí, que per a una persona sola seria més que suficient.

Però en fi, no tinc més temps per donar voltes a aquesta idea. La guàrdia és a punt de començar, i el vaixell em
reclama. Cuida’t molt i pensa a moure’t de tant en tant, que ja sabem que, quan et concentres, t’oblides de tot
i de tothom.

Fins la propera,

H.